8/24/2006

Pelillos a la mar

Algo hemos logrado con nuestra manifestación del 31 de Julio... Nos han rapado como nenes. Ahora la Conselleria de Justícia nos ha pagado el mes de julio tarde y a crédito. El Conseller Vallés y todos los funcionarios de la Generalitat, incluyendo el de la foto, tan honorable como el último bedel, cobraron puntualmente sus estipendios y sus vacaciones. Pero nuestro colectivo, como nos toman por una cuerda de Necios, Cobardes y Modosos, aparte de ganarnos los insultos de sus mercenarios, por lo visto, nos rapan deliberadamente.

Cabe preguntarse cómo osan a mearnos en los pies esta caterva de mediocres hasta el punto de, recuerde el alma inquieta, en la primavera del 2005, dejarnos tres meses en blanco. En aquel entonces, parecía que como colectivo nos íbamos a movilizar a la desesperada. Pero no pasó nada. Nadie pasó del murmullo a tomar las calles. En cuanto cobramos, pelillos a la mar... La diferencia ahora estriba en que muy pronto llegará el invierno de nuestro descontento. Será la hora de plantear una huelga y cumplirla con todas sus consecuencias. O asistir impasibles a nuestra ruina.


Alguna cosa hem aconseguit amb la nostra manifestació del 31 de juliol...Ens han rapat com a nens. Ara la Conselleria de Justícia ens ha pagat el mes de juliol tard i a crèdit. El Conseller Vallés i tots els seus funcionaris de la Generalitat, inclós el de la foto, tan honorable com l’últim bidell, han cobrat puntualment els seus estipendis i les seves vacances. Però el nostre col.lectiu, com ens prenen per una colla de Necis, Covards i Apagats, apart de guanyar-nos els insults dels seus mercenaris, pel que es veu, ens rapen deliberadament.

Ens hem de preguntar com gosen a pixar-nos als peus aquesta caterva de mediocres fins al punt de, recordi l’ànima inquieta, durant la primavera del 2005, deixar-nos tres mesos en blanc. Llavors, semblava que com a col.lectiu ens anavem a mobilitzar a la desesperada. Però no va passar res. Ningú va passar del murmuri a prendre els carrers. En quant vam cobrar, "pelillos a la mar"...La diferència ara es troba en que molt aviat arribarà l’hivern del nostre descontent. Serà l’hora de plantejar una vaga i cumplir-la amb totes les seves conseqüències. O assitir impassibles a la nostra ruïna.